La Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia

La Fundació Ferrer i Guàrdia es va constituir el 30 de desembre de 1987 i va ser reconeguda, classificada i inscrita com a fundació cultural per ordre del Ministeri de Cultura de 30 de març de 1988 (BOE de 26 d’abril de 1988).

La Fundació Ferrer i Guàrdia neix com un projecte nou, compromès i ple d’idees, fruit de l’experiència de les persones que es presenten en la seva creació. La Fundació es defineix per la bandera del lliure pensament que  simbolitza la reivindicació de la figura històrica de Francesc Ferrer i Guàrdia, i per uns trets característics descrits a la carta fundacional que són la preocupació per la joventut, la inquietud per la construcció europea i la defensa de la universalitat dels drets humans.
L’empremta ideològica de la Fundació es defineix per la crida a la defensa de tres valors essencials en una societat moderna: el laïcisme, la tolerància i el progrés.

 

Les persones que al llarg de la seva trajectòria han participat en la Fundació Ferrer i Guàrdia han permès construir de manera coral una síntesi de les conviccions filosòfiques de la institució:

  • Fer explícits l’existència d’una opinió pública laica i progressista que entén el laïcisme com una proposta de reflexió ciutadana per enfortir la convivència democràtica i garantir el compliment real dels drets de la ciutadania, sense crispacions ni acritud.

 

  • Contribuir a la difusió de la consciència cívica en la qual individus i grups puguin enfortir el seu rol de ciutadans lliures i actius, únics subjectes de Dret, dipositaris de la raó democràtica com a agents de la vida social i política, independentment de quin sigui el seu context cultural o social d’origen.

 

  •  Impulsar el debat general sobre el que ens apropa com a ciutadans -en la comunitat democràtica universal a què aspirem- en comptes d’insistir en els trets que ens diferencien i ens allunyen, oferint eines de construcció  de l’espai cívic comú, compartit sense hegemonies per part de cap dels seus components i sense adscripcions imposades a cap altre referent que no sigui el dret de cada un a la llibertat ja la felicitat. I, per  això, impulsar la idea que l’eina clau és el laïcisme, pedra angular en la construcció d’un espai públic basat en la tolerància activa, en la integració, contra l’exclusió i en la defensa de la cohesió social.

 

  • Difondre la idea que la llibertat de consciència individual, la llibertat de tots i de cada un dels ciutadans, la llibertat dels pobles, en l’espai públic compartit en condicions d’igualtat – horitzó que només pot perfilar-se des  d’una opció per al laïcisme global- constitueix una de les condicions -junt amb un nou marc de justícia econòmica i un nou model de relacions comercials- per assegurar la pau i la seguretat internacionals.